Història
La "Escuela Industrial Barcelonesa" es va crear l'any 1851, absorbint les càtedres tècniques i científiques que la Junta de Comerç havia anat creant des de l'any 1769. De totes les Escoles Industrials creades a Espanya en aquesta data, només la de Barcelona ha continuat funcionant ininterrompudament fins als nostres dies. Les classes es van començar a impartir en l'antic convent de Sant Sebastià (actualment desaparegut), a prop de la Llotja. L'any 1873, l'Escola es trasllada a l'edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom, i l'any 1927 passa a ocupar part de l'antiga fàbrica de Can Batlló, al carrer Urgell. Finalment, el 1964, es produeix el trasllat a l'edifici actual de la Diagonal.
D'ella n'han sortit més de 18000 titulats, que han contribuït decisivament a la industrialització i al progrés tecnològic, social i cultural de Catalunya i d'Espanya. L' Escola fou, l'any 1971, un dels centres que, per agrupació, constituïren el que avui és la Universitat Politècnica de Catalunya.
L' Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona forma enginyers i enginyeres amb un ampli espectre d'especialització en diverses àrees tecnològiques: automàtica, construcció, elèctrica, electrònica, energètica, informàtica, materials, mecànica, organització industrial, química, transports, logística, bioenginyeria, etc. Aquest ampli espectre es sustenta en una sòlida formació bàsica que possibilita un alt nivell d'especialització, tal com posa de manifest la presència d'antics alumnes d'aquesta Escola en l'avantguarda de la recerca tecnològica i en la gestió tant de grans empreses internacionals com de petites i mitjanes empreses, així com d'institucions públiques o privades.
Algunes dades numèriques: un edifici amb 47000 m2 edificats, més de 3500 estudiants, més de 350 professors integrats en 16 departaments i prop de 130 persones d'administració i serveis, donen idea de la dimensió actual de l'Escola.
Durant el curs 2014-15 va fer 50 anys que va obrir les portes l’actual edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, l’ETSEIB.
Des de 1991 s'editen els "Documents de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona", un recull d'articles dedicat a presentar i analitzar els documents més importants en la història dels 150 anys de l'ETSEIB: el contingut dels ensenyaments, de les instal·lacions i del material dels laboratoris, de les despeses, pressupostos i problemes econòmics de l'Escola, de les relacions de l'Escola amb els poders públics i amb l'entorn industrial, dels incidents menors que configuren la seva complexa vida quotidiana.
L' Escola té un patrimoni ric i variat en el qual, a part de l'edifici, hi ha un munt d'aparells i altres elements. El 2 de desembre de 2021, i en el marc d'activitats de la celebració del 50è aniversari de la UPC, es va inaugurar l'exposició "L'ETSEIB, una història amb futur".
Fa uns anys l'historiador de la ciència i enginyer, Jaume Valentines Álvarez (UPC) (CRHT), en el marc del projecte de gestió integral de l'arxiu històric de l'ETSEIB (2006), va fer un inventari d'elements patrimonials rellevants, que podeu consultar aquí: https://cutc.upc.edu/ca/arxius/aheib/col-inventari-patrimoni.pdf
De fet, la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura té un web molt més complet dedicat al patrimoni de l'ETSEIB en el qual, a part de moltes altres coses, es troba l'inventari anteriorment citat: https://cutc.upc.edu/ca/CRHT/PH-ETSEIB
Comparteix: